Aquesta és una de les platges més famoses de Grècia i coneguda arreu del planeta. Destaca per les seves aigües cristal·lines, la seva sorra blanca i només s'hi pot arribar amb vaixell. Un altre element que la diferencia d'altres platges és que té les restes d'un vaixell que va naufragar-hi als anys 80:
Coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres, us poso una cursa de 800 metres (2 voltes a la pista)... però de fa 40 anys, de les Olimpíades de Munich (Alemanya). Fixeu-vos en el corredor de la gorra:
Pot semblar que aquests arbres els hagin pintat, però no és així, els seus colors són naturals. Són una varietat d'eucaliptus que deuen els seus colors a l'escorça que es va desprenent en diversos moments de l'any i quedant l'interior verd en un inici prò amb diferents coloracions a mesura que va madurant. Els podem trobar en diferents llocs del món, com a Filipines, Hawai, Nova Guinea...
Un passeig per les profunditats de l'Oceà Índic, concretament als voltants de l'illa de Bali (Indonèsia, Àsia), on es poden veure gran quantitat i diversitat d'espècies marines. M'ha agradat especialment perquè en surten de bastant rares:
És possible trobar una platja a 40 metres d'on trenquen les onades? Doncs sí, s'anomena Platja de Gulpiyuri i està a prop del Mar Cantàbric, al nord d'Espanya. El que ha passat és que l'aigua del mar s'ha anat filtrant per terra i ha continuat sota terra per coves subterrànies i ha sortit a l'exterior darrera d'una muntanya i formant una mena de platjeta:
Impressionant la concentració de flamencs atrets per la calidesa de les aigües el llac Bogoria, que es troba a Kènia (Àfrica). En segons quines èpoques, se n'arriben a ajuntar... més d'un milió!!!
Una empresa canadenca ha creat una aigua mineral molt peculiar: no té el típic color transparent que estem acostumats a veure, sinó que és negra. Això és degut a un dels seus components naturals, l'àcid fúlvic, que és un antioxidant. Aquesta aigua té zero calories i el seu preu de sortida va ser de 2'3 dòlars per ampolla: