Aquest matí, entre plecs i falles, hem parlat de Thomas Alva Edison (1847-1931) com a un dels inventors més reconeguts de la història, juntament amb Leonardo da Vinci, especialment per la gran quantitat d'invents que va crear.
Doncs bé, se li reconeixen més de 1000 invents, la major part relacionats amb l'electricitat. El seu invent més conegut és el de la bombeta elèctrica, tot i que ell no la va crear, sinó que la va perfeccionar i va allargar el temps d'il·luminació a partir d'un canvi en el material del que estava fet el filament interior que donava la llum a la bombeta.
Un altre invent important, va ser el fonògraf, un aparell capaç de reproduir sons (seria com els actuals MP3) però amb un aspecte i un funcionament mooooooooolt diferent.
I finalment, un vídeo (curtet) on s'expliquen detalls interessants de la seva vida i dels seus invents:
Aquesta és una torre de telecomunicacions que es troba a Xina i que es fa servir per emetre senyals de televisió. Es va acabar el setembre del 2009 i fa 610 metres d'alçada. El seu disseny és espectacular, però encara ho és més vista de nit, ja que es transforma en un espectacle de llum i colors:
Aquí teniu un vídeo de com ha anat evolucionant l'aspecte de l'escorça continental, començant en el seu estat de fa 400 milions d'anys fins a l'actualitat i també com pot evolucionar en un futur de 250 milions d'anys (si és que la Terra encara existeix):
Aquí teniu un exemple d'un volcà submarí que ha aparegut a partir d'una sortida del magma del mantell, en aquest cas perquè hi ha hagut una col·lisió de plaques. El volcà ja s'havia format amb anterioritat i el que es veu en les imatges és quan entra en erupció, concretament el 20 de març del 2009, prop de l'illa de Tonga (al sud de l'Oceà Pacífic, prop d'Austràlia). Curiosament, just en aquesta zona es troba la Fossa de Tonga, de 10882 metres de profunditat i que és un dels límits entre 2 plaques, la qual cosa vol dir que és un lloc propici per a què hi hagi terratrèmols o erupcions volcàniques:
I aquí us poso un vídeo en el moment de l'erupció:
Aquestes eren les respostes, tot i que gens fàcils de saber:
- Qui és el fantasma que cada nit neix de nou en l'home i mor cada dia? L'ESPERANÇA
- Què és allò que flameja com una flama i no és foc, crema com la febre, però es refreda amb la mort? LA SANG - Què és allò que crema com el gel i, quan més fred és, més crema? LA PRINCESA TURANDOT
Aquest cap de setmana s'ha fet a Orlando (Estats Units) el "All Star Wekend", en el qual, entre d'altres, s'ha fet un concurs d'esmaixades. Aquí teniu com ha anat:
He buscat més informació sobre aquest tema, ja que la lectura que hem fet no n'explicava gaires detalls. Es veu que és una tradició d'una ètnia originària de Birmània (Àsia). És habitual que a les nenes, a partir dels 5 anys, els vagin posant unes anelles al coll per tal que aquest se'ls faci més llarg. El que fan les anelles és apretar les clavícules i fer-les baixar, per la qual cosa el coll sembla més llarg. A mesura que van creixent, se'ls van afegint més i més anelles.
Donat que és una font d'ingressos important (els turistes paguen per veure-les), no volen deixar de fer-ho, tot i el risc que suposa per a la seva salut. També tenen la creença que quan més anelles porti la dona (el seu coll serà més llarg), més maca és.
He trobat un vídeo que explica molt bé quines són les condicions que ens aniríem trobant si anessim descendint en direcció al centre de la Terra, tant en km, com en temperatura, com en pressió:
Ja que avui hem començat a fer la roda, doncs us posso un vídeo perquè veieu què fàcil és de fer (quan se'n sap). Per cert, m'he quedat impressionat en com ha fet la roda l'Olga!!! Vosaltres no?
Aquesta és la medusa més gran que existeix i sol trobar-se en els mars de Japó, Xina i Corea. Pot arribar a fer fins a 2 metres de llarg i a pesar més de 200 kg. En els últims temps, s'ha convertit en una plaga, ja que s'ha multiplicat en grans quantitats. Això ha provocat que els pescadors n'agafin moltes amb les xarxes de pesca i que el peix que s'agafa barrejat amb elles no es pugui aprofitar perquè està aixafat o perquè ha agafat part de les substàncies verinoses dels seus tentacles al estar-hi en contacte. Hi ha vaixells que n'han arribat a agafar...1500 en un dia!!!
Tot i això, no deixen de ser espectaculars. Us en poso alguna imatge i també un vídeo perquè les veieu:
En el llibre de Taller de Text, la història de Turandot acaba quan Calaf, príncep dels tàrtars, s'enamora de la princesa Turandot només veure-la i es fa evident que està disposat a arriscar la seva vida responent als 3 enigmes que Turandot proposa als seus pretendents per tal de casar-se amb ella, si els encerta. Si s'equivoca, doncs l'espera la mort. Així, fa sonar 3 vegades un gong, que indica que vol resoldre els enigmes proposats per Turandot (si no els heu vist, són a l'entrada de sota d'aquesta).
Calaf, després de pensar un moment, va contestar bé al primer, al segon i també al tercer enigma i va obtenir el dret de casar-se amb Turandot. Però en veure que la princesa no volia casar-se amb ell, per ser un estranger a qui no coneixia, Calaf li va fer una pregunta a Turandot; tenia de temps fins a la sortida del Sol del dia següent per trobar la resposta. Si ella encertava, Calaf deixaria que el matessin; si fallava, es casaria amb ella. Calaf li va preguntar:
- Quin és el meu nom?
Cal dir, que a Calaf, en aquell país, només el coneixia el seu pare (el vell cec a qui va ajudar a aixecar-se) i la noia que acompanyava al seu pare, Liu.
Després de passar-se tota la nit preguntant a tothom de la ciutat (es va prohibir a tothom d'anar a dormir), van saber que Liu sabia el nom d'aquell estranger i la van torturar, però ella no els ho va dir. Finalment, Liu va morir i Calaf va anar a trobar a Turandot per recriminar-li aquella mort d'una persona innocent i va accedir a dir-li a Turandot el seu nom, per tal d'evitar més morts : li va dir que es deia Calaf, fill de Timur.
Al matí, quan Turandot havia de dir la solució de l'enigma, va dir que el nom d'aquell estranger era...AMOR. Amb això, va evitar que el matessin i es va casar amb ell, conmoguda que Calaf estigués disposat a morir per tal que no es matés a ningú més al buscar la solució de l'enigma.
I van viure feliços i van menjar anissos!!!
Us poso un vídeo de l'òpera Turandot, mundialment famosa:
A l'atmosfera, a part dels gasos que la composen, hi ha una gran quantitat d'insectes que s'hi passejen. El vídeo que us poso en parla, però està en anglès. Com que considero que és força interessant el que explica, us en poso algunes de les coses que diu:
Comença dient quin tipus d'animals podem trobar a mesura que anem ascendint per l'atmosfera: papallones (poden pujar fins als 900 metres), mosques (fins als 1500 metres), marietes (fins als 1800 m), papallones "gipsy" (poden ascendir fins als 3000 metres), aranyes (aquestes pugen per els fils que van teixint (!) i arriben fins als 4200 m) i l'insecte que pot pujar més amunt és una termita voladora, que pot arribar als 5700 metres.
Després, explica que si agafem un tros de terreny quadrat d'uns 10 quilòmetres de costat, en els mesos de juny, juliol i agost es poden trobar fins a 3000 milions d'insectes sobrevolant-lo.
I això que sembla que si mirem el cel, està desert!
En aquest partit, a l'equip que té la pilota li queda temps per fer una jugada i perden per 24 a 22. Fan servir una estratègia poc corrent en els partits de futbol americà, però que a vosaltres us agrada utilitzar: passar moltes vegades la pilota en la jugada, tot i que només una endavant:
Efectivament, he trobat que la Fossa de les Marianes és el punt amb més profunditat del planeta, i arriba fins als 11000 metres sota l'Oceà Pacífic.
Degut a la baixíssima temperatura de l'aigua en aquesta zona, hi ha poques espècies que hi sobrevisquin: només alguns crancs, alguns peixos que viuen a les profunditats, i també alguns microorganismes. Us en deixo un vídeo per si en voleu saber més coses:
La música del vídeo de les capes de la Terra, doncs era la Banda Sonora de la pel·lícula "1492, la conquesta del paradís". La música és del compositor grec Vángelis:
Normalment estem acostumats a veure els ponts com a camins elevats i força rectes per travessar algunes zones. Però no tots són així, n'hi ha de força originals, com els que us poso a continuació:
1. Hureai Bridge (Japó):
2. Ponte Vecchio (Itàlia):
3. Tokyo Bay Aqua-land (Japó); aquest té una part de pont (la que es veu) i una part de túnel quan acaba el pont, per sota de l'aigua:
Alguna vegada ja us he posat algun vídeo amb imatges de diferents llocs del nostre planeta, i ja que estem fent el tema de la Terra a Medi, doncs un en poso un que m'ha agradat especialment:
He afegit al blog de Cicle Superior algunes fotos i també un vídeo del Dijous Llarder i del Carnaval, on hi surten els de 5è i també vosaltres. Així podreu veure alguna foto més de les que he posat en aquest blog i també un nou vídeo.
Divendres vam explicar a grans trets que l'atmosfera es composa en un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen i l'1% restant són altres gasos. Doncs bé, l'argó representa un 0.93% dins d'aquest 1%, i el diòxid de carboni un (0.03%. Altres gasos presents a l'atmósfera son el vapor d'aigua, l'ozó i diferents òxids. A part de gasos, a l'atmosfera també hi trobem partícules inorgàniques, petits organismes o sal marina. Aquí en teniu un vídeo on s'explica l'atmosfera i les capes en què es divideix:
En aquest vídeo, fet des de la nau Discovery, podeu veure mitja volta a la Terra des de l'espai, començant des del que seria el matí a Europa i acabant a l'altra banda del món, a Austràlia, on és de nit. Us aconsello que el mireu en pantalla complerta; fa la sensació com si estiguéssim dins la nau: